Cinema independent

El cinema independent és aquell que ha estat produït fora dels grans estudis cinematogràfics i, als Estats Units, principalment amb personal no afiliat al sindicat. En un principi, el cinema independent, anomenat també underground no era definit per regles o aspectes particulars, sinó que es definia en negatiu respecte a un cinema "depenent". En general és una producció de baix pressupost d'una productora petita. La nova generació de càmeres digitals fa que sigui més fàcil realitzar pel·lícules i, per tant, una popularització en l'actualitat del cinema independent a tot el món.

El cinema dit dependent aconsegueix importants pressupostos de part de societats, de lobbies o d'estats, a canvi dels quals han de respondre a estrictes restriccions de creació, per exemple fer la promoció de productes, de la propaganda política, de vegades fins i tot falsificar els fets. Els més cèlebres són les pel·lícules d'acció que han pogut disposar de material militar molt costós, a canvi del qual tenen del fer un guió incitant a l'odi d'un país enemic.

El cinema independent es defineix doncs per pressuposts menys importants però una major llibertat artística i més risc i per tant d'innovació en la realització, els temes abordats, el to, la tria de la distribució, etc. Per aquestes raons troba dificultats de distribució a les sales de cinema.

Últimament, el terme ha agafat un sentit diferent i designa més àmpliament les pel·lícules de petit i mitjà pressupost, per oposició als blockbusters, sense ser, però, independents d'institucions o societats.

Als Estats Units, s'oposa sovint cinema de Hollywood i cinema independent novaiorquès.

Cada any té lloc a Utah el Festival de Cinema de Sundance, el festival americà de cinema independent. Creat el 1978, és organitzat des de 1985 pel Sundance Institute, una organització no lucrativa creada el 1981 per Robert Redford.